Com que ja sabeu que a casa nostra el Nadal es viu intensament, us penjo un parell de fotos de casa Christmas-ready. Aquest any ens hem atrevit fins i tot amb un gall d'indi gegant en un sopar pre-nadalenc. Bon Nadal a tothom!
El nostre arbre de Nadal nou de 2.5m!
La taula parada amb el gall d'indi-tiranosaure que ha necessitat 4h per cuinar-se.
Amb la calma del retorn a casa, reintroduïts de ple al món del treball i amb la percepció que fa mesos des de la nostra estada al País del Sol Naixent, us deixo algunes fotos HDR a mode de resum del viatge. Per cert, si algun cop penseu anar-hi i us interessa conèixer una mica d'història del Japó, és molt recomanable el podcast A Short History of Japan. Bé, aquí estan les fotos....
El Rainbow Bridge de Tōkyō.
Un dels carrers ple de pachinkos, locals de sexe i restaurants a prop de Shinjuku (Tōkyō).
Representació del Buddha al parc d'Ueno, Tōkyō.
La torre de telecomunicacions de Tōkyō (Tōkyō Tower).
Entrada al santuari de Toshogu a Nikkō.
Coneguda imatge dels micos al santuari de Toshogu a Nikkō.
El camí de les mil Torii al santuari de Fushimi Inari a Kyōto.
El Kinkaku-ji o Pabelló Daurat a Kyōto.
La torre de Kyōto, vista des de l'estació.
Llanternes al centre de Kyōto.
El temple de Todaiji, l'edifici de fusta més gran del món a Nara, capital budista del Japó.
El gran Buda (el més gran del Japó) a Todaiji, Nara.
El temple de Hōryū-ji amb la seva pagoda, són les estructures de fusta més antigues del món.
El Parc Memorial de la Pau a Hiroshima amb la cúpula de la bomba-A al fons, el punt on va caure la bomba atòmica.
La coneguda Tori del santuari d'Itsukushima a l'illa de Miyajima.
El segon Buda de bronze més gran del Japó (només superat pel de Nara). La seva gran mida, permet entrar-hi dintre i pujar fins el seu interior per unes escales.
No és el Japó, però hi vam fer escala de camí. Per tant, unes fotos de Moscú. Aquesta amb la Plaça Roja i el Kremlin.
La Catedral de Sant Basili, Moscú.
Catedral del Crist Salvador, Moscú.
El darrer dia del viatge l'hem passat lluny del centre de Tokyo. Hem agafat un tren privat (els quals no entren en el Japan Rail pass) que ens ha portat cap a la badia de Tokyo. Una zona on hi ha oficines, centres comercials i alguns sights dignes de veure, com per exemple, la seva versió de l'Estàtua de Llibertat de Nova York (una rèplica en petit) i la seu de la Televisió nipona. D'allà hem agafat primer el metro i després un tren de rodalies per anar fins a la zona on s'ubiquen els parcs temàtics de Disneyland Tokyo i la seu permament del Cirque du Soleil al Japó. Malgrat la fresqueta que feia i el cel gris que amenaçava pluja (i finalment ha plogut!), hem decidit entrar a Disneyland. De fet, són varis parcs com als Estats Units. Nosaltres com que ja havíem estat al clàssic d'Orlando hem anat al Disney Sea, un parc per a "nens" més grans. Hi ha atraccions com la del "Viatge al centre de la terra" o la de l'Indiana Jones que estan molt bé. L'entrada (gairebé 70 € per persona) és molt cara però és el que costa entrar als parcs de la Disney. El muntatge que tenen allà realment és espectacular. Al que hem anat avui està més aconseguit que el clàssic i fan més o menys el mateix: piromusical quan tanquen al parc i desfilades dels personatges de Disney. Ens ha encantat (més que en el clàssic) l'espectacle nocturn sobre el gran llac del parc: mitja hora de pirotècnia, música, efectes aquàtics, efectes especials, molta aigua i com no, els personatges estrella de Disney. Hem gaudit com a nens! Llàstima de les immenses cues per pujar a les atraccions estrella! N'hi havia alguna que superava les 2 hores i això que era dilluns! De fet, ens hem deixat alguna atracció sense pujar precisament per la llarga espera (com la de la casa del terror). Però ha estat bé, un dia diferent per acabar el nostre viatge al Japó. Ben segur que hi tornarem d'aquí uns anys! Sayonara Japó!
L'estàtua de la llibertat de Tokyo.
El Rainbow bridge sobre la badia de Tokyo.
A l'entrada del DisneySea Park de Tokyo.
A una de les muntanyes russes, la única que hi ha un loop.
En Ricard va preferir veure-la des de lluny...
La parade de Disney sobre el llac del parc.
El llac del parc amb la casa encantada al fons.
La font oficial d'entrada al parc: celebraven 10 anys.
A menys d’1 hora de
Tokyo en tren de rodalies es troba la ciutat de Kamakura, que va ser capital
del Japó en temps imperials. És una ciutat petita envoltada de boscos plens de
temples budistes i santuaris shintoistes. De fet, hi ha uns quants recorreguts
per la muntanya de més de 4 hores de durada per si vols veure’ls tots. Com que n’estem ja una mica cansats de
veure’n tants, hem anat als principals: Kosoku-Ji i el Kotokuin. Dels dos destaco el segon, que té un
dels Budes més grans del món i que per només 20 yens (0,20 €) pots accedir al
seu interior! (Previ pagament de l’entrada al temple de 400 yens – 4 €) La
veritat és que no té res d’especial però almenys pots dir que has estat a
l’interior d’un Buda! Al migdia hem tornat cap al nostre barri de Tokyo, Ikebukuro.
Aquest cap de setmana són les seves festes (com la Mercè a Barcelona) i
celebren concerts, fires, actuacions... Doncs bé, tornant cap a l’hotel hem
presenciat una espècie de processó festiva pels carrers. S’agrupen en colles
vestits de manera tradicional, alguns toquen música, altres porten una espècie
de passos (similars a la nostra Setmana Santa), altres porten altres elements
decoratius... i es veu que hi ha forta rivalitat entre colles tot i que
celebren vàries processons conjuntes. Curiós, sobretot perquè alguns dels homes
porten uns vestits que acaben a la cintura i porten una espècie de suspensoris
que només tapen la part del davant, quedant el cul totalment al
descobert!!! Després de l’impacte
de la imatge, hem anat a visitar algunes botigues mangues del barri i ens hem
traslladat altre cop a Shibuya, a veure el famós encreuament on passen
centenars de persones a la vegada i a donar un tomb per allà. Per cert, estem
fent la col·lecció d’unes llaunes de Bola de Drac Z. Tenen el mateix gust que el
Red Bull però el líquid és el de menys l’important són les llaunes de Goku, Son
Goan, el Bu, el Vegeta, el Krilin o el Satanàs Cor Petit... Revivint la nostra infància!
L'entrada del temple budista de Kosoku-Ji a Kamakura,.
El Buda de bronze del temple de Kotokuin.
Vam entrar a dins d'ell ja que està buit.
Eren les festes del nostre barri de Tokyo, Ikebukuro.
Espècie de processó japonesa on porten aquests "passos".
Van cantant, ballant i tocant música mentre passegen pels carrers...
L'encreuament de Shibuya un diumenge a la tarda!
La nova col·lecció: llaunes de la sèrie de Bola de Drac Z.
Ens en falta només 1 per completar-la! Vinga a beure!
La capital del Japó és immensa. Té 13 milions d'habitants i més de 30 conformen la seva àrea metropolitana. De tots els llocs que hem estat, ni tan sols Nova York supera la sensació de grandiositat d'aquesta super metròpoli. Pots trobar gent per tot arreu, milers de gratacels però també casetes i infinitats de grans magatzems i restaurants! I és que parlar de Tokyo és parlar en superlatiu. La nostra segona estada a la ciutat (vam estar 1 dia al començament del viatge) ens allotjarem al barri d'Ikebukuro, a l'anella del centre de la ciutat. Parlant clar, Tokyo com a ciutat no existeix. Sí que hi ha un govern metropolità (una prefectura) que agrupa 23 barris, 26 ciutats, un districte i una vila! Sí, sí, tot això és Tokyo! La veritat és que el nostre "barri" està molt bé, hi ha molta vida i està considerada una de les principals zones comercials de la ciutat. Sortir de l'estació del Japan Rail ja ha estat una experiència: milers de persones anant amunt i avall per totes bandes i nosaltres allà al mig amb les maletes! Tot i que ens ha costat trobar l'hotel (sort del GPS de l'iphone), aquest nomès està a tan sols 5 minuts de l'estació. És d'estil occidental i no està pas malament. Esmorzarem per tan sols 300 yens (3€) ja que el cafè del Mc Donalds ja ens costa 240 yens (2,4 €). Així que surt a compte... Com que el primer dia ja havíem visitat l'oest (Shinjuku i Shibuya), avui tocava el nord i el centre. La nostra primera parada ha estat Ueno i el seu parc. A part de temples i santuaris, hem vist un partidet de baseball (l'esport nacional juntament amb el sumo) en directe. El parc semblava el portal de l'Àngel un dissabte a la tarda! Aprofitant que estàvem per aquí, hem fet una visita al Museu Nacional de Tokyo amb papirs, quimonos i escultures de totes les èpoques. La secció que més ens ha agradat ha estat la dels samurais: desenes de catanes i armadures espectaculars! Al sortir, parada al Mc Donalds a dinar i cap al centre: Akihabara i Ginza. El primer és el barri de l'electrònica i del Manga! Noies i nois (tot i que aquests menys) vestits com els personatges mangues. Un manga, per cert, que ratlla l'erotisme... A Ginza hem vist desenes de grans magatzems (ve a ser la zona de compres pija de Tokyo) com el centre Sony o els francesos Printemps. No ens ha entusiasmat, la veritat. Tenim un altre nivell.... Sí que hem vist uns quants porche, ferraris i maseratis. Finalment, hem acabat a la famosa Torre de Tokyo, que tot i que no hem pujat, ens ha agradat força. El sopar l'hem comprat al Seven Eleven (una espècie d'open cor nord-americà) ja que els diners s'estan acabant i tot i ser una mega potència, pràcticament ningú accepta targeta de crèdit (ni el Mc Donalds!!!). En fí, en alguna cosa estem més avançats!
Al famós parc de Uno, al nord de Tokyo.
Al parc de Ueno vam veure un partidet de baseball,
un dels esports nacionals juntament amb el sumo.
Oració en català a un dels temples del parc de Ueno.
Akihabara, el barri del Manga i de l'electrònica.
Hi havia noies (i algun noi) vestits com els personatges mangues.
El manga ratlla l'erotisme, no penseu?
Cartell al mig del carrer del barri d'Akihabara (Tokyo).
A part del Manga, hi ha electrònica. A fora de cada botiga
un speaker cridava les ofertes del dia... Quin mal de cap!
A Tokyo tot és superlatiu! Mireu quina xarxa de metro / tren!
Als límits del centre hi ha la famosa torre de Tokyo.
De nit s'il·lumina i la veritat és que és preciosa...
El nostre barri d'Ikebukuro, ple de magatzems i restaurants.
Per fí hem tornat a veure el sol! Després de dies de pluges i tifons, sembla que el bon temps ha tornat al Japó. Avui hem aprofitat per veure la ciutat de Takayama, on teníem el ryokan on hem passat la nit. És una ciutat turística que conserva molt bé l'essència del Japó tradicional: casetes clàssiques nipones de fusta i planta baixa, amb centenars de botiguetes on per fí hem pogut comprar algun record! La veritat és que ha estat un dels llocs que hem visitat que més ens ha agradat. Precisament, del poble sortia l'autobús que ens ha portat a la següent parada del viatge: Hida. Uns catalans que hem trobat han resumit molt bé el poblet: un Port Aventura japonès! No té atraccions ni espectacles però està muntat de tal manera que sembla unb parc temàtic. La veritat és que anàvem a anar a Shinakawa-go, un poblet dels Alps Japonesos amb les casetes típiques de fusta amb el sostre de palla. Però els 4.000 yens (40 €) que costa entrar per persona ens ha fet desistir. Més que res perquè se'ns estan acabant els yens (tot i el mal canvi que hem hagut de fer avui en un hotel) i no podem pagar aquestes barbaritats. La sort és que a 20 minuts de Takayama es troba Hida, un poblet dels Alps molt similiar a l'altre que van traslladar al costat de Takayama quan van inundar la vall on es trobava per construir una presa. Per no perdre l'encant de les casetes, ho van portar on ara està i van crear aquest mini parc temàtic. Tot i així, va molt la pena, les casetes són espectaculars i et fas una idea de com viuen al mig de la muntanya! Un cop vist, regional cap a Nagoya (on van haver-hi les principals inundacions del tifó) i shinkansen (tren bala) cap a Tokyo, on passarem les darreres 4 nits del viatge.
Al poblet de Hida, amb les seves típiques casetes.
Fent de llenyador als Alps japonesos...
És un poblat reconstruït ja que va ser traslladat aquí
perquè la vall on estava la van inundar per una presa.
El poblet tradicional japonès d Takayama.
A Takayama les casetes conserven l'essència del japó clàssic.
A l'entrada del Ryokan on vam passar la nit de Takayama.
Jugant a l'UNO al shinkansen (tren bala) del trajecte de
Nagoya a Tokyo. Ert 4 victòries vs 2 del Ricard.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
